Santa Maria, Mare de Déu / 2023

Meditar i conservar en el cor (Lc 2,16-21)

Si fa o no fa, tots fem el mateix quan veiem un infant acabat de néixer en braços de la mare. Primer contemplem el nadó amb una i tendresa i una admiració que ens vessen per la boca oberta i els ulls esbatanats, com si fóssim els primers a contemplar un prodigi inesperat, com si de sobte haguéssim comprès el sentit de la vida. Després ens girem envers la mare i la felicitem de tot cor. La litúrgia d’avui ens convida a fer una cosa així. Vuit dies després de Nadal, havent-nos amarat de l’admiració i la tendresa que ens desperta l’infant Jesús acabat de néixer, ara ens girem vers Maria i la contemplem com a Mare de Déu.

L’evangeli ens diu que “Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”. Com la mare que veu desfilar per l’habitació de l’hospital la família i els amics que venen a felicitar-la i a conèixer el nou infant. La mare ho agraeix, però pensa que ningú no coneix els sentiments que van fent niu en el més profund del seu cor. Sentiments intensos i complexos: joia i amor, però també por de no fer-ho prou bé, respecte per la feinada que li ve a sobre, una mica de tristesa perquè donar a llum un fill és deixar de tenir-lo en propietat…

La nostra societat és bastant hipòcrita davant de la maternitat. Al començament tot són felicitacions, però després les ajudes socials són mínimes i els permisos de maternitat i paternitat massa breus. Es veu que a la nostra societat occidental, tan curta de vista, li interessa més que la gent treballi i cotitzi que no pas que tingui criatures.

Anem amb compte que no se’ns enganxi també aquesta hipocresia en la nostra relació amb Jesús. Que els nostres sentiments religiosos davant el Jesús infant no s’esvaeixin en una setmana. La vida cristiana no és una simple simpatia per un nadó. Els tres sagraments de la iniciació cristiana (baptisme, confirmació i eucaristia) expressen molt bé la relació vital del cristià amb Jesús. Ens vinculem a ell, el seu Esperit ens vivifica, ell mateix se’ns dona com a aliment de vida eterna. Jesús, doncs, habita en nosaltres. En certa manera ell continua encarnat en el món per mitjà de nosaltres. Com Maria, doncs, conservem aquesta presència en el cor i meditem-la per tal que la seva gràcia pugui créixer i madurar en nosaltres tal com l’infant Jesús va créixer i madurar prop de Maria.

Jordi Vila Borràs

Advertisement
By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s