Epifania / 2023

Saber buscar Déu (Mt 2,1-12)

No podia passar res en tota la terra d’Israel que no fos immediatament conegut en aquell palau de Jerusalem. Per això l’implacable rei Herodes era el millor aliat dels romans, que confiaven en ell per a mantenir el seu domini sobre els jueus. Per això també Herodes havia sabut guanyar-se la confiança dels sacerdots del Temple i dels principals mestres de la Llei, a qui acudien els caps de les sinagogues de tots els poblets del territori a evacuar consultes i a rebre consignes. Ells eren els millors informadors de tot el que s’anava coent, i això permetia a Herodes enviar els soldats a reprimir qualsevol conat de revolta abans no fos massa tard.

Així doncs, quan els savis estrangers vinguts de lluny varen arribar a palau a preguntar on havia nascut aquell misteriós rei dels jueus, els mestres de la Llei no varen tenir cap dificultat a respondre que el rei anunciat pels profetes ha de néixer a Betlem. Tanmateix, no varen moure el cul de la cadira per anar a aquell poblet que només és a una hora de camí del palau. Si ell és el Messies anunciat, ja vindrà a nosaltres -deurien pensar. Mentrestant, estem més segurs prop d’Herodes.

Herodes, és clar, es va inquietar. Un infant rei dels jueus era una amenaça. Imagino que es va sentir també ferit en l’amor propi pel fet que una cosa així d’important hagués succeït tan a prop seu i que uns estrangers desconeguts ho haguessin sabut abans que ell. Aquests mestres de la Llei són uns ineptes, aquesta me la pagaran.

Els savis, esforçats i lliures de totes aquestes suspicàcies, varen seguir el seu camí i es van alegrar immensament en veure que l’estrella els guiava fins al lloc on hi havia el nen. El van adorar i li van oferir el millor que tenien, no res en comparació amb el regal que era el mateix fet d’haver trobat l’infant, aquella criatura celestial.

Deixeu-me fer una pregunta que sembla innocent però no ho és: Nosaltres cristians, on trobem Déu? Respostes evidents: en els sagraments i sobretot en la missa… en la pregària… en la seva Paraula, que es troba a la Bíblia… Sí, són respostes evidents i correctes, però fins aquí no fem res gaire diferent del que feien aquells sacerdots i mestres de la Llei.

Què ens falta? Ens falta saber trobar Déu, com aquells savis d’orient, en els esdeveniments inesperats que ens conviden a posar-nos en camí, a sortir de les nostres seguretats. Aquesta és una constant en tota la història de la salvació: Déu sempre sorprèn, sempre supera les expectatives humanes. ¿Us imagineu que, quan l’àngel es va aparèixer a Maria, aquesta li hagués respost: ah bé, ja m’ho esperava?

Així doncs, algú pot objectar: de què serveixen la pregària i la formació cristiana? Doncs la veritat és que no serveixen per a saber el que Déu vol fer de tu en aquesta vida. Déu et parlarà a través dels esdeveniments, no a través dels llibres ni de les regles de conducta. Però la pregària, la formació i tota la pràctica de vida cristiana et serviran per a saber detectar i discernir la crida de Déu en allò inesperat que t’està passant o que un dia et passarà. Com aquells savis d’orient: ells no van provocar l’aparició d’una estrella, però el seu estudi atent els va permetre discernir la importància d’allò que succeïa. Tots veien el mateix cel, però només ells l’escrutaven.

Jordi Vila Borràs

Advertisement
By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s