Aquesta malaltia no és mortal (Jn 11,1-45)
Ja som molt a prop de la Setmana Santa, de la mateixa manera que Betània és prop de Jerusalem i aquest episodi de la vida de Jesús es va esdevenir quan faltava poc perquè arribessin els dies de la seva passió i mort.
No hem d’oblidar que els evangelis d’aquests diumenges van especialment adreçats als catecúmens que són a punt de rebre el baptisme. Per mitjà d’ells són il·luminats sobre la vida cristiana que ben aviat iniciaran.
L’evangeli de la samaritana, el diumenge tercer de Quaresma, ens presentava Jesús com aquell que pot saciar la nostra set vital i ens parlava d’un evangeli que passa per damunt de les barreres culturals i els prejudicis humans.
L’evangeli del cec de naixement, diumenge passat, ens mostrava la fe com una llum que ens permet comprendre millor el sentit de les nostres vides i alhora ens advertia sobre les incomprensions que haurem de suportar per part dels qui es tanquen a aquesta llum.
L’evangeli d’avui, la resurrecció de Llàtzer, ens confronta amb el gran tema de la mort, el límit insuperable davant del qual s’estavellen tots els projectes, desigs i il·lusions humanes. Mentre hi ha vida hi ha esperança, diu l’expressió popular. Per tant, seguint aquesta lògica, quan no hi ha vida ja no hi ha res a fer.
Com que l’evangeli ha estat llarg i jo no em vull allargar, em quedo amb la primera frase que diu avui Jesús i que serveix per a emmarcar el sentit de tot el que vindrà després: “Aquesta malaltia no és mortal”. Després Jesús es presenta a casa de Marta i Maria, comparteix amb elles el dolor per la mort del seu germà, s’acosta al sepulcre i els mostra que la fe en la resurrecció no és només un consol que ens remet a l’esperança en la vida futura sinó que ja ens fa viure des d’ara una vida millor.
Llàtzer va morir. També Jesús morirà poc després a Jerusalem. Tots morim abans o després, siguem cristians o no ho siguem. La fe en Jesús no ens estalvia el pas per la mort ni les llàgrimes que això suposa quan li toca a una persona que estimem. Però en Jesús creiem que la mort no té la darrera paraula, i per això les llàgrimes poden entelar però no pas apagar la llum i l’horitzó de l’esperança. Mirem endavant i ens agafem de la mà de Jesús, que ens diu: aquesta malaltia no és mortal.
Jordi Vila Borràs