Nascut a començaments del segle XX a Esparreguera, Amadeu Llopart -aquest era el seu nom de baptisme- es va sentir cridat als dotze anys a ser monjo de Montserrat. El movia un gran amor a la Mare de Déu, conscient que havia estat ella qui li havia assolit la guarició de la malaltia que el va afligir durant els cinc primers anys de la seva vida. Va professar com a monjo de Montserrat el 1934 i va passar part de la Guerra Civil al monestir belga de Maredsous, on va fer la professió solemne. Ja de retorn a Montserrat, un cop ordenat prevere, va destacar pels seus estudis i la docència en l’àmbit de la patrologia, de la mariologia i de la història de l’Església.
Cridat a la vida eremítica, féu una opció radical per viure aquesta vocació que començà en el 1961 en una primer etapa a la Santa Cova de Montserrat. Es va traslladar al 1965 a l’ermita de la Santa Creu, també a Montserrat. La seva vida en solitud es veia constantment alterada per nombroses visites de persones que l’anaven a trobar a la recerca de consell, impressionats per la seva senzillesa i simplicitat de vida, per la p
rofunditat espiritual que respirava i la pau que els encomanava.
D’aquesta època neix el contacte amb la Comunitat de Jesús, iniciant-se una relació personal i comunitària que creà un lligams profunds i que deixà una empremta important en l’espiritualitat i la identitat en la Comunitat de Jesús i en la Fraternitat del germans celibataris.
Desitjant ser una presència cristiana silenciosa enmig dels no cristians, el P. Estanislau va anar a Terra Santa el 1972 i es va establir al Camp dels Pastors de Betlem, no gaire lluny de la comunitat que tenia Montserrat a Tantur. El 1974 es va traslladar al Japó, on va viure fins pocs mesos abans de morir. En aquesta darrera etapa fou acompanyat per la germana Miriam Calvo, oblata benedictina de Montserrat, a la qual va guiar en la vida eremítica.
Ja molt malalt, retornà a Montserrat, on morí el 29 de març de 2003.
Fraternitat de Natzaret 