Carles de Foucauld nasqué a Estrasburg, a la regió francesa d’Alsàcia, el 15 de setembre de 1858. És batejat dos dies després. Els seus pare, mare i àvia moren el 1864. Els dos nens, Carles amb sis anys i la seva germana Maria amb tres, aniran a viure amb el seu avi. El dia 28 d’abril de 1872, Carles fa la Primera Comunió. El mateix dia rep el sagrament de la Confirmació. Carles és intel·ligent i estudia amb facilitat. És un gran lector. A poc a poc, Carles s’allunya de la fe. Respecta la religió catòlica, però ja no creu en Déu.
Després de dos anys d’estudis a l’Escola Militar, Carles es gradua com a oficial. El seu avi acaba de morir, i Carles rep tota l’herència als 20 anys. Aleshores Carles cercarà el plaer en el bon menjar i en les festes, l’anomenen el “gras Foucauld”. L’octubre de 1880 Carles és destinat a Algèria, li agrada el país i l’interessen els seus habitants. Malgrat els consells dels seus superiors, que refusà, Carles va mantenir una relació amb una dona, actitud que el va dur a ser destituït del seu ofici a la milícia. Tot juts acabat d’arribar a França, s’assabenta que el seu regiment ha estat enviat a Tunísia. Carles demana reincorporar-se i li ho coincideixen. El 15 gener de 1882 s’acaba la missió. Tretza dies més tard presenta la baixa definitiva de l’exèrcit.
Carles, profundament tocat per la cultura musulmana, decideix instal•lar-se a Alger per preparar els seus viatges per aquelles terres i aprofundir en el coneixement de la seva vida i costums. El Marroc és a prop, però resta tancat als europeus. Carles se sent atret per aquest país tan poc conegut. Després d’una llarga preparació de 15 mesos, marxa al Marroc amb el jueu Mardoqueu, que serà el seu guia. Durant mesos, Carles va ser sovint increpat i apedregat, la seva vida va estar en perill diverses vegades. El 23 de maig de 1884, un pobre pidolaire arriba al post fronterer d’Algèria. Descalç, esprimatxat i brut, aquest pobre jueu es diu Carles de Foucauld.
El món científic de l’època s’entusiasmà amb el treball de Carles, Reconnaissance au Maroc: una vertadera exploració! Recorregué 3.000 km en un país gairebé desconegut. Carles no es deixa seduir per la glòria assolida. Marxa d’Algèria i va a viure prop de la seva família a París. Té 28 anys.
Carles està molt unit a la seva família i als seus amics, però se sent cridat a deixar-ho tot per seguir Jesús. El 15 de gener de 1890 entra a la Trapa. Carles és feliç, aprèn molt, rep molt, però encara li manca alguna cosa. El 23 de gener de 1897, el superior general dels trapencs comunica a Carles que pot deixar la Trapa per seguir Jesús, el pobre artesà de Natzaret. Carles marxa a Terra Santa. A Natzaret les clarisses el prenen com a servent. Carles vol compartir aquesta vida de Natzaret amb altres germans, és per això que escriu la regla dels Germanets.
L’agost de 1900, Carles torna a França. El seu director espiritual, mossèn Huvelin, està d’acord en que rebi el sagrament de l’orde sacerdotal. El 28 d’octubre de 1901, Carles arriba a Beni-Abbès. Cada dia, Carles passa hores davant del sagrari, però contínuament truquen a la porta. «Tot el que feu a un d’aquests petits és a mi a qui ho feu». L’Evangeli transformà talment la vida de Carles que, quan truquen, obre sens dubtar la porta per acollir l’Estimat. En aquesta regió Carles descobreix l’esclavatge i se n’escandalitza.
La Fraternitat està construïda i Carles espera germans, però no arriben. El juny de 1903, el bisbe del Sàhara passa alguns dies a Beni Abbès, venint del sud on ha visitat els tuàregs. Carles se sent atret per aquella gent que viu en el cor del desert. No hi ha sacerdots disponibles per anar al sud, llavors Carles s’ofereix i s’hi encamina el 13 de gener de 1904.
La guerra mundial assola Europa i també afecta el Sàhara. Carles és violentament assassinat l’1 de desembre de 1916.
Fraternitat de Natzaret 