1 de desembre, festivitat del beat Carles de Foucauld

Carles de Foucauld nasqué a Estrasburg, a la regió francesa d’Alsàcia, el 15 de setembre de 1858. És batejat dos dies després. Els seus pare, mare i àvia moren el 1864. Els dos nens, Carles amb sis anys i la seva germana Maria amb tres, aniran a viure amb el seu avi. El dia 28 d’abril de 1872, Carles fa la Primera Comunió. El mateix dia rep el sagrament de la Confirmació. Carles és intel·ligent i estudia amb facilitat. És un gran lector. A poc a poc, Carles s’allunya de la fe. Respecta la religió catòlica, però ja no creu en Déu.

Després de dos anys d’estudis a l’Escola Militar, Carles es gradua com a oficial. El seu avi acaba de morir, i Carles rep tota l’herència als 20 anys. Aleshores Carles cercarà el plaer en el bon menjar i en les festes, l’anomenen el “gras Foucauld”. L’octubre de 1880 Carles és destinat a Algèria, li agrada el país i l’interessen els seus habitants. Malgrat els consells dels seus superiors, que refusà, Carles va mantenir una relació amb una dona, actitud que el va dur a ser destituït del seu ofici a la milícia. Tot juts acabat d’arribar a França, s’assabenta que el seu regiment ha estat enviat a Tunísia. Carles demana reincorporar-se i li ho coincideixen. El 15 gener de 1882 s’acaba la missió. Tretza dies més tard presenta la baixa definitiva de l’exèrcit.

Continua llegint

Anuncis

26 d’abril, aniversari de la mort del pare Albert Peyriguère

peyriguere2La seva vocació de sacerdot, sentida i seguida des de petit, i viscuda intensament un cop ordenat, es configurà ben aviat en una vocació missionera. Aquesta, conquerida per carisma i l’espiritualitat del germà Carles de Foucauld, el convertí en ermità, totalment encarnat enmig dels berbers; fou així un dels primers que volgué viure en la pròpia carn l’ideal del germà Carles.

A El Kbab, compartia la solitud amb els infants i els malalts que tot el dia voltaven el requerien. El seu silenci anava acompanyat de la cridòria d’aquells menuts i de les lamentacions dels seus pacients. Sacerdot del Crist i infermer dels berbers; sacerdot dels berbers i infermer de Crist. Per la seva vocació esdevingué un més entre els berbers. Era com un berber que vivia allí, que pregava, que deia la missa…, i el Crist esdevingué berber en el seu sacerdot. De tal manera vivia això el pare Peyriguère, que d’una forma clara els berbers havien d’adonar-se’n. Perquè quan ja havien esgotat tots els metges, totes les medecines, totes les possibilitats humanes, els berbers acudien al “Marabout”.

Continua llegint

5ena setmana de quaresma 2013

cap_qua_13_3

En aquesta Quaresma inaugurem la nova secció “Uns moments amb Carles de Foucauld“, en la qual anirem publicant durant les setmanes del temps litúrgics forts de l’Advent, Quaresma i Pasqua, textos en català del germà Carles amb la intenció que siguin una ajuda per la reflexió i la pregària.

Continua llegint

4a setmana de quaresma 2013

cap_qua_13_3

En aquesta Quaresma inaugurem la nova secció “Uns moments amb Carles de Foucauld“, en la qual anirem publicant durant les setmanes del temps litúrgics forts de l’Advent, Quaresma i Pasqua, textos en català del germà Carles amb la intenció que siguin una ajuda per la reflexió i la pregària.

Continua llegint

3a setmana de quaresma 2013

cap_qua_13_3

En aquesta Quaresma inaugurem la nova secció “Uns moments amb Carles de Foucauld“, en la qual anirem publicant durant les setmanes del temps litúrgics forts de l’Advent, Quaresma i Pasqua, textos en català del germà Carles amb la intenció que siguin una ajuda per la reflexió i la pregària.

Continua llegint