Ha ressuscitat (Lc 24,1-12)
Jesús no hi és, el sepulcre és buit. Les dones es queden aturades, estranyades, sense acabar d’entendre el que ha passat. Fins que reben la notícia. Els dos homes amb vestits resplendents els comuniquen que s’ha complert allò que Jesús havia predit: ha ressuscitat!
L’evangeli és un missatge. No hi arribem per un simple raonament, no és fruit d’una reflexió introspectiva. Sempre necessitem que algú ens comuniqui allò que va més enllà de les nostres expectatives i que supera amb escreix les nostres petites aspiracions. L’evangeli és sorpresa.
Les dones recorden i comprenen tot d’una allò que Jesús ja havia anunciat, i creuen. Elles, que a l’evangeli de Lluc apareixen sovint com les deixebles més fidels, més properes a Jesús i més sensibles al seu missatge, són les primeres a creure i corren a anunciar-ho als apòstols.
Ells, en canvi, no creuen. És una quimera, diuen, coses de dones massa suggestibles. Només Pere els concedeix el benefici del dubte i marxa corrents al sepulcre. El troba tal com les dones havien dit i se’n torna perplex.
També avui, davant del missatge pasqual, trobem de tot en el nostre món. Avui com aleshores, la postura més assenyada sembla ser l’escepticisme. Ser ateu fa més modern i més progre. No falten, però, els qui com Pere s’interroguen, busquen i no acaben de sortir de la perplexitat. I els cristians, els que creiem que de debò Jesús ha vençut la mort i viu per sempre, com les dones d’aquell temps, als ulls de molts quedem com els il·lusos, mancats d’esperit crític, encallats en el pensament mític.
Però, com aquelles dones, agraïm el do de la fe i ja no podem viure sense ella. No podem deixar de comunicar la gran notícia que ha transformat les vides de tantes persones i que està destinada a transformar tot el món: Jesús és viu. Ell tenia raó: val la pena viure estimant i perdonant tal com ell va fer, perquè aquest és el camí que ens porta a la victòria sobre el mal i la mort.
Jordi Vila Borràs