Les intencions del cor (Jn 10,1-10)
Distingir entre el bon pastor i els lladres i bandolers a primera vista sembla senzill. El bon pastor entra per la porta i els altres salten per la finestra. Però això només passa a la paràbola. En la vida real moltes vegades és difícil distingir, perquè ningú no es presenta dient: hola, soc un lladre o un estafador. Només a base de trompades anem aprenent a endevinar les veritables intencions de qui se’ns acosta. Les intencions sempre tenen una gran part oculta, inconscient. Jo puc fer un acte de despreniment però en el fons potser el que busco és quedar bé davant dels altres, i per tant la meva aparent generositat oculta una càrrega de vanitat.
Les coses dolentes no es presenten mai com a tals. Quan una persona ofereix droga o serveis sexuals pel carrer o a la xarxa diu: vine, ens ho passarem bé una estona. Però, és clar, no diu el que succeirà després: et sentiràs buit, desfet, fet un fàstic.
A mesura que aprenem a descobrir aquests enganys més grollers ens anem trobant amb altres de més fins. L’ambició pot dir a una persona: passa més hores a la feina, accepta el trasllat, fes-te soci d’aquesta empresa, guanyaràs més diners… però no diu les conseqüències que això tindrà per a la vida familiar. El desig de llibertat pot dir: sigues qui vulguis, experimenta sensacions noves, explora si t’agraden més els nois o les noies, pensa com et sentiries si canviessis de sexe… però no parla de les profundes crisis d’identitat i de salut mental que això genera.
Fins i tot dins l’Església s’oculten males intencions, i sempre serà així perquè els cristians som éssers humans, no pas àngels. Per això quan un mossèn predica s’ha de preguntar a si mateix: ¿vull comunicar el missatge de Jesús o el que vull en el fons és que la gent em faci cas? I el fidel que va a missa s’ha de preguntar: ¿he vingut per configurar-me a Jesús o per complir i quedar-me tranquil? Segurament va per aquí la diferència que el papa Francesc estableix entre evangelitzar i fer proselitisme.
Quan la gent diu “no et pots fiar de ningú”, em venen ganes de contestar: és veritat, però sigues conseqüent i no et fiïs tampoc de tu mateix. Examina el teu cor per tal de veure quines passions et dominen i quines intencions ocultes s’hi amaguen. I després llegeix l’evangeli, conversa amb Jesús, i veuràs que ell és l’únic en qui es pot confiar del tot. Ell és el bon pastor, ell és la porta que dona accés a la veritable llibertat i a la vida que no enganya.
Jordi Vila Borràs
Fraternitat de Natzaret 