Hi crec, Senyor (Jn 9,1-41)
Un evangeli llarg ha d’anar seguit d’una homilia curta. Però en aquest cas encara més, perquè no es tracta només de no cansar els oients sinó sobretot de no entelar la llum que es desprèn de la mateixa escena.
Si avui hem llegit aquest evangeli és perquè l’Església ens vol dir, a tots però especialment als que es preparen a rebre el baptisme durant la Pasqua, que Jesús és llum. Sense Jesús ens manca la referència espiritual, saber de debò on som i on anem. Un cec de naixement podria dir: jo ja sé on soc i amb els meus sentits he après a anar per la vida, tu dius que jo no hi veig però jo no trobo a faltar res perquè mai no he tingut cap altre sentit que els que ara tinc. Ara bé, si un dia aquest cec comença a veure-hi, serà com si un món nou s’obrís al seu voltant, i exclamarà: ¿com podia viure abans sense experimentar tota aquesta realitat?
Tots o gairebé tots naixem amb els ulls tancats i anem desenvolupant la visió durant els primers anys de vida. És així també des del punt de vista espiritual. No naixem cristians, sinó que ens en fem per la fe i el baptisme. I hi veurem amb més claredat com més aprofundim la relació amb Jesús. És el que va experimentar també el cec de naixement de l’evangeli d’avui. Primer obté la visió física, però la visió de la fe no arriba fins al segon encontre amb Jesús, quan diu: Hi crec, Senyor. I adorà Jesús.
Que la pregària, que és recerca i diàleg amb Jesús, ens ajudi a viure cada vegada amb més claror i a ser llum per al món.
Jordi Vila Borràs
Fraternitat de Natzaret 