El valor del dejuni (Mt 6,1-6.16-18)
Comencem la Quaresma, el temps de penitència i conversió que ens disposa a viure amb més plenitud la Pasqua de Jesús, la seva victòria sobre el pecat i la mort que és també la nostra. Com cada any, la cendra d’aquest dimecres ens fa avinent que comença el compte enrere i val la pena aprofitar-lo.
Hem sentit a l’evangeli les tres pràctiques penitencials que Jesús mateix recomanava, un cop netejades, això sí, de qualsevol pàtina d’exhibicionisme i de falsa devoció. La pregària i l’almoina valen per a tot l’any i les tenim ben assumides com dos elements imprescindibles en la vida cristiana. Del dejuni, en canvi, només en parlem una mica per Quaresma i no n’acabem de veure la importància.
Potser és perquè moltes vegades s’ha justificat el dejuni com el deure de sacrificar-se voluntàriament per tal d’oferir el sofriment a Déu. Si ens ho prenem així, sorgeixen molts interrogants: ¿Què hi guanya Déu amb el nostre sofriment? ¿No hi ha ja prou coses a la vida que ens fan patir perquè n’hàgim d’afegir més pel nostre compte?
Crec que el dejuni s’entén molt millor si el veiem com una pràctica que consisteix a fer espai dins nostre per a allò que més importa. Els esportistes es concentren unes hores abans del partit per tal d’abstenir-se d’estímuls que podrien perjudicar el seu rendiment. Força senyores i alguns senyors es posen a règim per tal de lluir un bon cos quan falten unes quantes setmanes per anar a la platja o posar-se un vestit de gala. El dejuni cristià també té aquest sentit. Proveu de resar amb la panxa plena. No hi ha manera. En canvi, el dejuni ens activa la ment i ens disposa a la reflexió, la lectura, la meditació… encara que només sigui per a deixar de pensar en el menjar.
Així doncs, el dejuni ajuda a fer pregària. Però també ajuda a fer almoina i fa venir ganes de fer-ne. Quan passo gana una estona em faig molt sensible al patiment de qui en passa cada dia. I, és clar, allò que no consumeixo ho puc donar a qui ho necessita. El temps que hauria dedicat a menjar el puc dedicar en bé dels altres. De ben poc serviria el dejuni si, després de no haver dinat, resulta que sopem el doble. Per tant, inverteixo en els altres allò que deixo d’invertir en mi mateix.
Avui hi ha noves formes de dejuni que van molt més enllà del simple deixar de menjar. La manera de menjar també és fonamental. Hem de ser conscients que el sistema actual d’alimentació és profundament injust i insostenible. Mengem aliments produïts en països del Tercer Món on les poblacions passen gana. A base de pagar salaris de misèria i de produir a gran escala, sovint passa que els plàtans d’Amèrica, per posar un exemple, surten més barats que els de Canàries. Això és insostenible perquè els petits pagesos americans no se’n beneficien, els canaris hi surten perdent i el transport intercontinental és summament contaminant. Diuen els experts que no cal que tots ens fem vegans, però que reduir el consum de carn i afavorir els productes de proximitat és molt bo per a la nostra salut i per a la del planeta. Tant de bo que la Quaresma ens serveixi també per a prendre consciència dels factors que cal tenir en compte perquè tothom pugui gaudir d’una alimentació suficient de manera sostenible, i que comencem a aplicar canvis graduals en les nostres dietes.
Jordi Vila Borràs
Fraternitat de Natzaret 