Diumenge III de durant l’any / A / 2023

Ser cristià (Mt 4,12-23)

Ara que ens ha deixat, fa unes setmanes, el papa Benet XVI, l’evangeli d’avui ens convida a recordar el començament de la seva encíclica Deus caritas est: “Hem cregut en l’amor de Déu: així pot expressar el cristià l’opció fonamental de la seva vida. No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva.”

Ser cristià no és assumir com a certes unes idees que conformen un sistema filosòfic o una concepció de la vida. Els cristians no adorem la Bíblia ni el Credo ni el Catecisme de l’Església Catòlica. Ser cristià és establir una relació personal amb Jesús, una relació individual i alhora comunitària, perquè així ha estat la seva voluntat: que visquem com a germans.

Ser cristià no és un culte ni una doctrina ni una moral. És clar que els cristians preguem i celebrem la missa i els altres sagraments, però res d’això no té sentit si no ens serveix per a créixer en la relació personal amb Jesús. És clar que els cristians tenim una doctrina, creiem unes veritats de fe: són els conceptes que ens serveixen per a expressar qui és Jesús per a nosaltres i com és el Déu que ens ha revelat. És clar que també tenim unes normes morals, sempre referides a la norma fonamental que és la mateixa persona de Jesús: ell, amb les seves paraules i obres, és el model vivent d’home perfecte.

Avui parlem molt del primer anunci, perquè som conscients que hi ha moltes persones entre nosaltres que no estan batejades o que, havent estat batejades de petites, no s’han sentit mai cridades a ser cristianes. El primer anunci no pot ser mai una lliçó o una admonició. El primer anunci sempre és un testimoni. És dir: jo soc cristià i t’asseguro que val la pena, que és el millor que m’ha pogut passar.

Ser cristià és una relació personal amb Jesús. Però no és una relació qualsevol. A vegades sembla que els cristians recorrem a la fe quan en tenim necessitat. Així com hi ha gent que va al psicòleg, que llegeix un llibre d’autoajuda, que practica el ioga o que fa ganxet per a trobar un equilibri emocional i continuar endavant amb la seva vida, podria fer l’efecte que els cristians utilitzem Jesús d’una manera similar. Però el papa Benet ho diu molt clar: la trobada amb la persona de Jesús dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva.

No puc ser cristià sense preguntar-me què és el que Jesús vol de mi avui. Ser cristià sempre és una vocació, una orientació vital que va més enllà de la meva comoditat i dels meus interessos particulars. La primera pregunta per a un cristià no és què em ve de gust de fer amb la meva vida, sinó quina és la invitació que Jesús m’està fent: “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes”.

Jordi Vila Borràs

Advertisement
By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s