Jesucrist, Rei de tot el món / C / 2022

El rei crucificat (Lc 23,35-43)

La imatge d’un rei crucificat sembla un veritable contrasentit. El rei és qui posseeix la més alta dignitat. La creu és el càstig més cruel, baix i indigne. I al damunt els soldats se’n burlen. Posem-nos en la situació de Jesús. ¿Què sentiríem envers aquells homes despietats? Segurament una immensa ràbia i el més profund menyspreu.

En canvi, Jesús calla. Cap reacció. I no és l’única vegada que passa, en aquelles hores crucials. Pilat i Herodes havien quedat també perplexos davant del silenci de Jesús. Se sentien superiors, prepotents, i esperaven que aquell reu, com tants altres, caigués als seus peus implorant clemència. Però Jesús calla. I quan parla és per a qüestionar els seus interlocutors i fer-los trontollar les seves certeses superficials: “Així doncs, tu ets rei?… I què és la veritat?”

El cos de Jesús, ferit i baldat fins a l’extenuació, penja ara de la creu. El seu cor és ple de por, tristesa, vergonya, soledat. Els insults són l’atac definitiu que vol fer saltar les darreres defenses. Un cop ho ha perdut tot, només cal esperar que renegui de Déu, que reconegui que s’ha equivocat, que els seus ensenyaments no tenen cap valor…

Jesús, però, calla. Fins que, d’on menys es podia esperar, s’alça la veu d’un nou deixeble. Un criminal que, patint el mateix suplici de Jesús, s’adona que el seu silenci serè és, en aquell moment terrible, una prova de la raó que acompanya aquell home, de la seva reialesa celestial, de la veritat del seu missatge. El criminal posa la seva esperança en Jesús, i Jesús no el defrauda: “Avui seràs amb mi al paradís”.

Penso que aquest evangeli també ha de ser un exemple per a nosaltres. També avui, com en temps de Jesús, el món no gira rodó. Molta gent sembla impermeable al missatge salvador de l’evangeli. Hi ha personatges que, en nom de la ciència, de la raó o de la llibertat, s’erigeixen en adversaris del cristianisme. No ens ha d’estranyar. Més d’una vegada els mestres de la llei varen voler fer caure Jesús amb falsos arguments.

Però moltes vegades hi ha cristians que cauen en el parany que Jesús va saber evitar: el parany de la polèmica. Sens dubte, la llum de l’evangeli il·lumina molts aspectes de la vida humana que avui dia són enfosquits a vegades per manca de lucidesa i a vegades per interessos inconfessables: el dret a la vida des de la concepció fins a la mort natural, la identitat sexual de la persona, els drets de la família i la nació com a comunitats de dret natural, el dret dels pares a l’educació dels fills… El problema és que embrancar-se en la polèmica ens distreu de la nostra veritable missió com a deixebles, que és l’anunci i el testimoni joiós de la salvació.

En una polèmica per força es busca que hi hagi un vencedor i un vençut, un que té raó i l’altre que l’ha perduda. Jesús és qui té la raó suprema, en això no hi ha dubte. Però ell la proclama des de la creu per mitjà del silenci envers els qui l’ofenen i l’acollida de qui se li adreça. Saber callar quan la paraula no serveix de res perquè cal parlar amb els fets, saber acollir a qui busca una esperança. No renunciar a la veritat, però emprar sempre el diàleg per a bastir ponts i no per a aixecar barreres. Tot plegat són unes bones pistes per als que intentem viure com a cristians en un món que ho és ben poc.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s