Temps de crisi (Lc 21,5-19)
Tenim poca memòria i sempre tendim a pensar que ens toca viure coses mai vistes, que el món està més remogut que mai i que els temps passats sempre van ser millors. Quan la veritat és, com diu el Cohèlet, que cada dia té el seu afany i que no hi ha res de nou sota el sol.
Jesús ja ho veia venir. Als jueus massa orgullosos del seu Temple els deia que un dia no en quedaria pedra sobre pedra. ¿Quantes esglésies han estat destruïdes al llarg dels temps, víctimes de guerres i revolucions? ¿I quantes esglésies es queden avui dia sense culte perquè no hi ha pedres vives, fidels que s’hi congreguin?
Ens queixem de la ignorància religiosa de les noves generacions, incapaces d’interpretar molts signes i valors fonamentals de la nostra cultura i, precisament per això, indefenses davant de qualsevol ideologia sectària. Però Jesús ja avisava als primers deixebles que n’hi hauria molts que els voldrien enganyar dient “soc jo” i “ja arriba el moment”.
Hi ha guerres, revoltes i catàstrofes que deixen un rastre de mort, que provoquen un dolor incalculable i que posen el món en perill. Però si estudiem una mica d’història ens adonarem que no estem vivint cap situació excepcional. Malauradament, totes les generacions humanes han viscut les seves guerres, pandèmies, incendis i terratrèmols.
¿I què hem de dir de la llibertat religiosa i de consciència? Nosaltres encara rai, que vivim en un règim de llibertats, però així i tot un professional sanitari del nostre país pot tenir dificultats laborals si no està disposat a col·laborar en procediments d’avortament o d’eutanàsia, i ben aviat una mestra o fins i tot els pares d’un infant tindran problemes greus si intenten convèncer l’alumne o el fill que no es precipiti i que no se sotmeti a un procés de canvi de sexe abans d’explorar quines són les veritables causes del seu patiment. És cert que en altres regions del món la llibertat religiosa no existeix i hi ha veritables màrtirs que perden la vida confessant la fe en Crist. Però tampoc això no ens ha de venir de nou. Des dels temps de sant Esteve sabem que, malauradament, el martiri és consubstancial a la vida cristiana.
Així doncs, no siguem profetes de calamitats i tinguem ben present el missatge de confiança amb què acaba l’evangeli d’avui: “No es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”.
Jordi Vila Borràs
Fraternitat de Natzaret 