Diumenge XXI de durant l’any / C / 2022

Uf, l’examen final (Lc 13,22-30)

“Són pocs els qui se salven?” Sentint aquesta pregunta, em venen ganes d’avançar-me a la resposta de Jesús i contestar: però tu, ¿com t’imagines que és Déu? ¿Et creus que s’ho passa bé condemnant la gent a l’infern?

Quan jo era professor, el dia abans de l’examen sempre hi havia algun alumne que s’acostava a preguntar: profe, ¿tu creus que jo puc aprovar? Jo sempre em quedava parat, pensant per a mi en la imatge que s’havia fet aquell alumne dels seus professors. I després li contestava que sí, és clar, que jo vull que tots els alumnes aprenguin i que ho puguin demostrar a l’examen.

També ens hem de preguntar nosaltres quina imatge tenim de Déu, perquè podria ser que tingués molt poc a veure amb la que ens ha transmès Jesús. Si imaginem un Déu que ens vigila amb ulls inquisidors i va prenent nota de tots els nostres pecats per al dia del càstig final, convé que tornem a llegir, per exemple, la paràbola de l’ovella perduda o aquella frase en què sant Pau diu que Déu vol que tots els homes se salvin (1Tm 2,4). Quin disgust ha de de tenir Déu cada cop que algun ésser humà no se salva! Salvant les distàncies, semblant al disgust que té un professor quan veu que els alumnes han suspès l’examen.

Tornat als meus temps de professor, hi havia una altra pregunta típica dels dies abans de l’examen: profe, ¿què haig de fer per aprovar? La meva resposta sempre era la mateixa, i estic segur que era la que menys volien sentir alguns alumnes: estudia! Alguns feien cara de pena i suplicaven: va, profe, enrotlla’t, demana’m el que vulguis, et pagaré un cafè, et ballaré la macarena, però no em facis estudiar, si us plau…

És el que Jesús diu: mireu d’entrar per la porta estreta. Aquells jueus volien fer valer els seus privilegis: vinga, enrotlla’t, Jesús, som deixebles teus, hem escoltat els teus discursos, ens hem assegut a taula amb tu i t’hem convidat a dinar. Ja ens hem guanyat el cel, oi?

I Jesús els respon que tot això no serveix de res, que molts que no han sentit parlar mai d’ell els passaran al davant en el Regne de Déu, i que si no s’espavilen a passar per la porta estreta en quedaran fora.

¿Què és això de la porta estreta? Per què l’han feta estreta? Perquè no hi passin els grassos? No, jo crec que l’han feta estreta perquè s’hi passa d’un en un. Fa uns anys vaig anar a visitar la Sagrada Família a Barcelona i vaig veure que hi havia l’entrada de grups. El guia donava la cara i deia: amb mi venen vint-i-cinc. Els anaven comptant i ja eren tots dintre. Però també hi havia l’entrada individual per als visitants que, com jo, anaven pel seu compte. Aquesta és la bona, la porta estreta de què parla Jesús.

En aquella porta has de presentar la teva entrada individual. No s’hi val a dir: jo soc catòlic, soc de la parròquia de Sant Esteve, soc de l’Adoració Nocturna, de l’Opus Dei, de Justícia i Pau… No, aquí no valen els passis de grup. Tu, qui ets?

Ostres, em demanen el passi individual i que aquí no tenen comptabilitzades les misses, les novenes i les processons que m’he empassat. Ara què faig? Tranquil, és molt fàcil, Jesús t’està donant moltes pistes: la porta estreta, els darrers que seran primers… ¿No has estudiat l’evangeli? Segur que ho saps, repassa! Ah sí, ara hi caic! Les benaurances, el bon samarità, el lavatori dels peus al sant sopar… La porta estreta és la porta de servei. Servir i estimar com Jesús és el que ens obre la porta del Regne.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s