Diumenge V de Pasqua / C / 2022

Donar glòria és estimar (Jn 13,31-33a.34-35)

Amb tanta glorificació, el primer paràgraf de l’evangeli d’avui sembla un embarbussament, i això ens pot dur a passar-lo per alt. Però aleshores ens perdrem una revelació important de Jesús sobre la manera de ser de Déu que dona molt de sentit al paràgraf que ve després.

La paraula glòria l’associem a èxit, a victòria i a felicitat. Per a molta gent el dia més gloriós de la seva vida és el del casament o el naixement del fill. Per als científics, guanyar el premi Nobel. Per als esportistes, la Champions o un campionat mundial. En el fons, per molt merescuda que sigui, sempre és glòria i felicitat per a un mateix, encara que sigui compartida amb altres persones.

Si jo em sacrifico perquè un altre rebi la glòria, això és amor. Amor i heroisme. Amor que exigeix una resposta equivalent d’amor per part de la persona glorificada. Doncs aquest moviment recíproc d’amor i de glorificació és el que Jesús ens revela que té lloc entre ell i el Pare.

I no ho revela en un moment qualsevol. Ho revela quan és a punt de començar la seva Passió. Serà el moment més crític de la seva vida, però per mitjà d’ell acomplirà la missió que el Pare li ha encomanat: dur la salvació a la humanitat. Per això viurà la Passió com un camí de glòria. Donant la vida a la creu dona glòria al Pare, i el Pare el glorificarà ben aviat en la resurrecció.

Aleshores veiem que té molt de sentit que en el segon paràgraf Jesús ens doni el manament nou: que ens estimem els uns als altres tal com ell ens ha estimat.

No oblidem que hem estat creats a imatge i semblança de Déu, i acabem de veure que Déu no busca la pròpia glòria, sinó que el Fill dona glòria al Pare i el Pare dona glòria al Fill. Per això dirà sant Joan que Déu és amor. Doncs bé, també nosaltres, si volem ser fidels a la voluntat de qui ens ha creat, no hem de buscar la pròpia glòria sinó la dels altres. Hem estat creats per a l’amor, no per a l’egoisme. L’egoisme és fruit del pecat i per això no ens pot fer feliços: sempre ens deixa insatisfets. Sant Agustí ho va recollir en una màxima genial: “Estima i fes el que vulguis”. Si algú interpreta que això et dona carta blanca per a qualsevol ximpleria, és que no ha entès el veritable amor. L’amor ve de Déu, i qui estima no pot fer res que no sigui digne de Déu.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s