Diumenge II de Pasqua / C / 2022

Fe en comunitat (Jn 20,19-31)

La gent d’avui dia som una mica com Tomàs. Ja ho va predir Karl Rahner el segle passat: els cristians del segle XXI seran místics o no seran.

Ser místic no vol dir tenir visions ni experimentar fenòmens paranormals. Ser místic vol dir tenir experiència personal de Jesús. Haver-se trobat amb ell. No n’hi ha prou de creure que tot va passar fa dos mil anys tal com ho expliquen els evangelis. Cal haver experimentat que Jesús és viu avui i que tinc una relació amb ell. Que som amics i més que amics. Que és el meu Senyor.

Això és difícil d’explicar, perquè Jesús no s’apareix avui físicament. Però tampoc no és fantasia. Hi ha persones que tenen un amic imaginari que els fa companyia en la soledat i amb qui es desfoguen en els moments difícils. Però Jesús no és un recurs que utilitzo quan em convé, sinó una persona que ve a mi per quedar-se i per transformar-me.

La fe en Jesús no és fantasia ni és tampoc fanatisme. El fanàtic es creu en possessió de la veritat i, per tant, és impermeable al dubte i no admet cap canvi en la seva creença. El místic, en canvi, sap que la veritat de Jesús el sobrepassa i sempre busca un millor coneixement. Sap que pot estar equivocat i per això mira d’aprendre i d’enriquir-se amb nous punts de vista. Dit planerament, el fanàtic és tancat i el místic és obert, el fanàtic busca la polèmica i el místic gaudeix amb el diàleg.

Ara bé, el místic cristià té un tret molt sorprenent i difícil d’apreciar en el nostre temps. És algú que viu una experiència personal però que necessita de la comunitat: no pot fer-la en solitari. Fixem-nos en Tomàs. No havia vist Jesús ressuscitat perquè havia faltat a la reunió comunitària. Van ser els seus companys que li van anunciar: hem vist el Senyor. I quan, el diumenge següent, hi va ser present, es va poder trobar per fi amb el Ressuscitat.

Sovint em trobo amb persones que em diuen: jo no vaig mai a missa ni llegeixo la Bíblia ni recordo res del que vam fer a catequesi, però tinc moooolta fe. I ho diuen mirant-me als ulls amb un to gairebé desafiant. Jo no puc valorar la quantitat de fe que puguin tenir, però sí que tinc seriosos dubtes que sigui una fe veritablement cristiana, per molt que hagin estat batejats. Jesús se’ns dona a conèixer a través de la comunitat, i per això necessitem la catequesi, la pregària en comú i la vida fraterna. El nostre Déu no és un Déu fet a mida sinó el Déu de Jesús, i a Jesús el trobem per mitjà de la comunitat eclesial.

L’Església té molts defectes perquè està formada per éssers humans, però és absolutament necessària per a sostenir la fe. No hi ha vida cristiana sense Església. Donem gràcies pels germans que ens han portat al coneixement i a l’estima de Jesús, i procurem també nosaltres ser-ne testimonis en el món d’avui.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s