Diumenge I d’Advent / C / 2021

Derrotisme i inconsciència (Lc 21,25-28.34-36)

De crisis i de catàstrofes sempre n’hi ha hagut. Si tanta gent somia en una vida tranquil·la i regalada, sense fred ni calor excessius, sense presses ni angoixes, és perquè aquesta mena de vida no existeix en la vida real. La vida és lluita i sempre vivim amenaçats des de tants punts de vista, dels més personals fins als més globals.

El canvi climàtic és ara la gran amenaça global, però no hem d’oblidar que la humanitat, malgrat el final de la guerra freda, no ha aconseguit resoldre el greu problema de l’amenaça nuclear. I la pandèmia que encara ens afecta ens recorda que sempre hi ha desgràcies que arriben sense avisar.

Davant d’aquesta situació hi ha dues postures igualment negatives i que es retroalimenten mútuament: el derrotisme i la inconsciència.

El derrotisme és la mirada pessimista de qui se sent aclaparat per la magnitud del problema que té al davant. No hi ha res a fer, per tant no val la pena lluitar. Em tanco en la meva closca, em desentenc dels altres, perquè tampoc no ens servirà de res esforçar-nos a cooperar. Campi qui pugui, i a veure si un cop de sort em permet comptar-me entre els supervivents de la catàstrofe que es congria.

La inconsciència és la miopia voluntària de qui no vol albirar l’horitzó del futur per tal de no encarar-se als monstres que l’hi esperen. L’endemà serà tan desastrós que val més esprémer el present i gaudir-ne com si fos l’últim dia. Mengem i beguem, que demà morirem.

Si volem sobreviure i prosperar com a humanitat damunt la terra és evident que hem d’evitar aquestes dues grans temptacions. Els reptes que tenim al davant són tan importants que només els podem afrontar amb un esforç comú. Ningú se’n pot desentendre. I això només és possible si creiem que la solidaritat i el treball cooperatiu ens fan més forts i ens encaminen a la victòria.

Així i tot, les victòries sempre són provisionals. Mentre caminem en la història no podem donar mai cap fita com assolida definitivament. No hem d’oblidar que un país tan culte i tan civilitzat com Alemanya va caure fa noranta anys en el parany del nazisme. I hem de tenir ben present que xacres tan abominables com la violència de gènere i els abusos a menors es donen en totes les capes socials, fins i tot en les de nivell econòmic i cultural més elevat.

Per això és tan important tenir una dimensió transcendent que asseguri una esperança més enllà de tots els vaivens del món present. És el missatge de l’evangeli d’avui. Es pot ensorrar el cel, pot trontollar la terra, podem fracassar en la lluita contra el canvi climàtic, però malgrat tot podem alçar el cap ben alt perquè molt aviat serem alliberats. El destí definitiu de la història no depèn de les nostres pobres forces i de la nostra voluntat voluble. Déu mateix s’ha compromès a salvar-nos, i en ell posem la nostra confiança.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s