Diumenge XXXII de durant l’any / B / 2021

La viuda sinodal (Mc 12,38-44)

Deixeu-me començar amb una mica d’ironia. No s’hi val a fer servir d’excusa aquest evangeli per tal de justificar la teva minsa aportació a la safata de les ofrenes. Hi ha gent que es pensa que les monedes que no serveixen per a comprar res a cap botiga són les que van bé per deixar a l’església. Si vols ser com la viuda pobra de l’evangeli, no n’hi ha prou a tirar dues monedes de les més petites. El que has de fer és donar tot el que tens.

De fet, tan absurd és pensar que les parròquies i l’Església en general ens podem sostenir a base de petites monedes com pensar que hem de donar tot el que tenim a l’Església i quedar-nos sense res. Per tant, ja veiem que avui Jesús no està parlant d’economia. Ens posa l’exemple d’aquella viuda pobra, que en el fons és una irresponsable, per parlar-nos d’alguna cosa que en el món passa desapercebuda i que els cristians hem de valorar molt.

Fa poques setmanes que hem endegat un procés sinodal que afecta tota l’Església universal. Se’ns demana que reflexionem sobre la manera com en l’Església vivim la sinodalitat, és a dir, com caminem junts. Com estem en comunió els uns amb els altres, com participem de manera concreta en l’activitat i la presa de decisions de les nostres comunitats, com ens fem nostra la missió de tota l’Església.

Per primera vegada en dos mil anys d’història se’ns demana a tots els cristians que participem en aquest procés de reflexió. Fins ara els concilis i els sínodes havien estat cosa dels bisbes, però aquest cop el papa demana que ens hi involucrem tots. Per això estem ara en plena fase diocesana, i totes les parròquies i comunitats tenim el deure de fer les nostres aportacions perquè l’equip diocesà pugui enviar la seva síntesi a la Conferència Episcopal. Després les diverses conferències faran un altre treball de síntesi a nivell continental, i així s’arribarà el 2023 a la fase final del Sínode, quan els bisbes reunits a Roma esdevindran veritables portaveus del sentir de tota l’Església.

Davant d’aquest procés tan ambiciós, tots correm la temptació de pensar que no passarà res si no jo hi participo, que la meva petita aportació no té cap importància ni cap valor. Que parlin els teòlegs, els savis i entesos, que jo no tinc res a dir. Aquí és on ens interpel·len les paraules de Jesús que lloa la viuda pobra. Aquella pobra dona que ningú no valora, que passa desapercebuda, és la que toca el cor de Jesús. I ell fa que la mirada de tots els deixebles es fixi en ella. El lema dels Jocs Olímpics diu que l’important és participar. Allà és fals, perquè de fet un cop hi són tots els esportistes volen guanyar. Però en l’Església és veritat. Per això el papa diu que fins i tot hem de procurar que participin en el Sínode els que se senten més allunyats de l’Església, els menys valorats per la societat i els que viuen als marges.

Sentim-nos, doncs, responsables de participar cadascú en la nostra comunitat cristiana. La història de l’Església està plena de sants i santes febles als ulls del món però gegants en la construcció del Regne. Perquè el Regne de Déu no creix a base de riquesa, poder o saviesa. El Regne creix a base d’amor. I aquí tots hi tenim a aportar i ningú és menys que ningú.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s