Tots Sants / 2021

Convidats a sortir a la foto (Mt 5,1-12a)

En un món tan fragmentat és difícil trobar unanimitat en cap assumpte. Però jo crec que hi ha una cosa en la qual tots estem d’acord. Volem ser feliços. Cadascú a la seva manera, però feliços al capdavall.

Hi ha qui busca la felicitat en el consum, el poder, el plaer… En el fons, totes les guerres i totes les drogues són camins tràgicament erronis de recerca de la felicitat que desemboquen en el dolor i la mort.

Un mínim de sentit comú ens fa veure que no podrem mai assolir la felicitat a costa de la desgràcia dels altres ni en contra de la pròpia naturalesa. Cal trobar la pau amb un mateix i l’equilibri amb els éssers de l’univers, cal sentir-se vibrant en harmonia amb totes les freqüències còsmiques i, en pensar en un mateix, poder dir: encantat d’haver-me conegut. En el basar de les espiritualitats hi ha tot un assortiment al gust de qualsevol consumidor, des de les més barates fins a les més sofisticades. Però jo diria que per aquest camí no arribem a assolir la felicitat. Com a molt, si tot va bé arribarem a un grau raonable de benestar.

La felicitat, segons Jesús, és el banquet del Regne, és contemplar Déu i participar de l’heretat que ell ens té preparada. I ell ens ha ensenyat també el camí que hi porta. Ell mateix és el camí. Ell és amor incondicional i sense límits, ell és servei i fraternitat, predilecció pels pobres i els petits, ell és entrega fins a la mort. En llegir les benaurances descobrim el camí que porta a la veritable felicitat, un camí que no passa per la drecera del plaer ni per l’hostal del benestar. Descobrim que Jesús mateix és qui ha viscut a fons totes i cadascuna de les benaurances.

Els sants són els millors imitadors de Jesús, els seus amics més íntims. Per això també els anomenem benaurats, feliços. I, a més de contemplar-los un per un cada dia de l’any, avui els mirem tots plegats, com en una esplèndida foto de grup. Alguns rostres de la foto els reconeixem de seguida perquè són famosos: Francesc d’Assís, Teresa de Jesús… Entre una multitud de rostres anònims descobrim amb emoció amics i familiars, i ens alegrem de veure’ls més feliços que mai. La fotografia és gegant, no es pot arribar a comptar el nombre de personatges que hi surten. Tanmateix, no és un grup atapeït. Fa l’efecte que, amb un gest amable, ens conviden a afegir-nos a la colla, a ocupar les clapes encara buides.

Sí, tots compartim la mateixa vocació a la santedat. Encara que amb rostres diversos i per camins diferents, tots som convidats al mateix banquet i a la mateixa foto de grup, enmig de la qual destaca la figura inigualable de Jesús de Natzaret.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s