Diumenge XXXI de durant l’any / B / 2021

Estimar com qui aixeca castells (Mc 12,28-34)

Hi ha gent que busca en els llibres d’autoajuda la recepta senzilla i barata que li permeti posar en ordre la seva vida i ser feliç d’una vegada.

D’alguna manera, la resposta que va donar Jesús al mestre de la Llei sembla a primera vista una fórmula d’aquesta mena. És senzilla i fàcil de memoritzar. Però de barata no en té res.

Estimar no és mai barat. Estimar no és un sentiment espontani que va i ve, sinó un compromís incondicional amb l’altra persona. Perquè t’estimo buscaré sempre el teu bé i no restaré indiferent davant les teves sofrences. Perquè t’estimo et respectaré sempre en la teva dignitat i no et manipularé en benefici propi.

Estimar no és barat ni és tampoc fàcil. Moltes vegades volem estimar i estimem malament. Estimar adequadament requereix posar la persona al lloc que li correspon. Si estimo algú més que la meva vida puc acabar perdent la pròpia identitat. Si estimo algú com jo més que totes les coses, l’estic convertint en un ídol. Tots els ídols acaben ensorrant-se, i quan arribi el moment m’arrossegarà amb ell.

Per això el doble manament de l’amor que ens ensenya l’evangeli d’avui és tan ple de saviesa. L’amor a Déu i l’amor als altres es necessiten mútuament per tal de no quedar reduïts a un engany. Si estimo Déu sense estimar els altres no he fet altra cosa que divinitzar un ens abstracte, una ideologia. Els crims comesos en nom de Déu en tantes èpoques de la història, també ara, s’expliquen d’aquesta manera. Jesús ens està dient que no podem estimar el Déu veritable sense estimar els seus fills, sense considerar-nos germans. I si estimo els altres sense estimar Déu estic construint damunt la sorra. Només Déu és Déu, i divinitzar un ésser humà ha comportat també moltes desgràcies al llarg de la història, sobretot quan la persona divinitzada s’ho acaba creient.

He d’estimar els altres com a mi mateix, i aquest punt d’equilibri és crucial. Ni els altres són Déu ni jo soc Déu. Ni els altres són indignes de ser estimats ni jo tampoc no ho soc. La consigna dels castellers és “força, equilibri, valor i seny”. Quatre qualitats necessàries en el món dels castells però també en la vida en general. Demanem a Jesús que ens ensenyi a estimar de manera adequada, amb força, equilibri, valor i seny.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s