Diumenge XXX de durant l’any / B / 2021

Canvi d’actitud (Mc 10,46-52)

Un cec a la cuneta. Algú que no se’n pot sortir i queda al marge del camí, cridant l’atenció per viure de la caritat dels altres. Gent que fa nosa perquè ens distreu o ens inquieta mentre anem fent la nostra. Avui es diu sovint que hem de ser una societat inclusiva, però si ho diem tant és precisament perquè no ho som: les residències d’avis, les cues de l’atur i dels serveis socials, el col·lectiu d’immigrants sense papers… són algunes de les grans cunetes de la nostra societat.

La gent que acompanyava Jesús volia fer callar el cec. Feia nosa. Donava una mala imatge de la ciutat de Jericó. Per als Jocs Olímpics de Barcelona ’92 es va suprimir el barraquisme de la ciutat i es van aixecar murs per amagar els racons més lletjos i degradats. Mala sort si hi ha pobres, però que no donin mala imatge.

El pobre tenia nom. Es deia Bar-Timeu. Sí, cada pobre té un nom, és una persona. Quan diem “un immigrant”… “un MENA”… “un indigent”… els estem despersonalitzant, els convertim en una categoria. Cada cop que ens adrecem a una d’aquestes persones hauríem de tenir la delicadesa de preguntar-li el nom. És una manera de començar a reconèixer la seva identitat i la seva dignitat.

Demanava caritat, i és fàcil d’imaginar que tenia al seu davant una capa estesa a terra on la gent anava llençant les monedes. Jesús el crida, i aquella gentada que abans el volia fer callar ara l’animen a acostar-s’hi. Aleshores s’esdevé la sorpresa. Quan Jesús li pregunta “què vols que et faci?”, el cec Bar-Timeu no li pidola. De fet ja havia llençat la capa i les monedes es deurien haver escampat totes. El cec li demana la vista. I Jesús, fent el miracle, fa que s’adoni alhora del seu canvi d’actitud: “la teva fe t’ha salvat”.

Als cristians, doncs, un pobre no ens ha de fer mai nosa. Com Jesús, els hem d’escoltar i conèixer pel nom, mai etiquetar-los en categories despersonalitzadores. I, com Jesús, el nostre objectiu no ha de ser fer caritat sinó ajudar els pobres a sortir de la seva marginació, a posar-se dempeus i fer camí amb tota la humanitat.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s