Diumenge XXIX de durant l’any / B / 2021

Els petits detalls (Mc 10,35-45)

Estic convençut que, en general, la gent és més bona del que ens pensem. Gairebé tothom se sent feliç fent el bé i vivint en pau, desitja que el món sigui millor del que és i està disposat a fer alguna cosa per aconseguir-ho. Hi ha gent que té por, que està cansada o desanimada, hi ha gent inconscient, desconfiada, malalta… i això explica la gran distància existent entre el món real i el món que desitgem. Ara bé, de gent que trobi plaer a fer el mal n’hi ha poca, gràcies a Déu.

Si ens fan triar entre pau o guerra, amor o odi, veritat o mentida, justícia o injustícia, tots farem les mateixes eleccions. En els grans principis tots estem d’acord. El que ens perd són els petits detalls.

Aquesta és segurament la causa de la majoria de crisis familiars. Tothom qui forma una família desitja ser feliç fent feliç la persona a qui estima i criant els fills que vinguin com el més gran tresor. Però tard o d’hora comencen els càlculs: ¿què en trec, de tot això? ¿Segur que surt a compte? ¿No m’estic esforçant més jo que l’altre?

Segur que passa el mateix en la política. Els polítics que he conegut més de prop sempre m’han semblat bones persones desitjoses de treballar per millorar la societat. Estic d’acord amb el papa Francesc i tants d’altres que destaquen la política com un dels mitjans més elevats d’exercici del manament de l’amor. El problema sorgeix quan el polític comença a preguntar-se: ¿què en trec, de tot això? ¿No he de mirar per mi mateix? Si em desfaig d’aquest rival, ¿puc aspirar a un càrrec millor? ¿Puc guanyar-me un sobresou?

Això passa també en l’Església. Qualsevol jove que entra en un seminari o en una congregació religiosa, qualsevol cristià que es compromet a participar activament en una parròquia, ho fa mogut per un desig d’entrega a Déu i d’amor als germans. Grans ideals. Però, un cop instal·lat, arriba el temps dels “petits detalls”: ¿què en trec, de tot això? ¿Què puc fer per viure més tranquil i esforçar-me menys? ¿Puc aspirar a un càrrec superior i sentir-me més important? Aprofitant el meu prestigi, ¿puc manipular la gent perquè facin el que jo vull?

Jaume i Joan, com els altres apòstols, havien fet una aposta generosa i arriscada per Jesús. Havien deixat tantes coses de la seva vida anterior per seguir-lo incondicionalment. L’acompanyaven en el camí cap a Jerusalem i segurament eren conscients que a l’arribada es desfermaria el conflicte. Estaven disposats a beure el calze que Jesús ha de beure i rebre el mateix baptisme que ell. Quin coratge! Quanta generositat! Fins que entrem en els petits detalls: ¿jo, què en trauré, de tot això? ¿Podré seure a la teva dreta o a la teva esquerra?

Encara que siguem creients convençuts en Jesús, sempre queden els “petits detalls” que marquen la diferència. Sempre ens hem d’acabar de convertir. Deixar de pensar què en puc treure i preguntar-me en què puc servir encara. Deixar de pensar en la meva carrera i el meu benefici, perquè el més important entre nosaltres és el que més serveix.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s