Cos i Sang de Crist / B / 2021

Regals (Mc 14,12-16.22-26)

Hi ha regals i regals. N’hi ha que es fan per compromís o per cortesia: alguna cosa que quedi bé i que sigui barateta. N’hi ha que es fan per a impressionar: el que compta és el preu d’allò que regales. N’hi ha que es fan des del cor: una cosa que he fet jo personalment pensant en tu, ja sigui un quadre, una cançó o una bufanda de ganxet. N’hi ha que només es poden fer una vegada a la vida: lliurar-se un mateix com a ofrena radical d’amor.

L’eucaristia és d’aquesta darrera mena de regals. Jesús, el Fill de Déu, ha lliurat la seva vida per la salvació de tots nosaltres en la creu, una vegada per sempre. El pa i el vi amb els quals s’identificà en aquell sopar pasqual són la penyora d’aquella entrega, una penyora perdurable. En efecte, cada cop que celebrem l’eucaristia s’actualitza per a nosaltres el gest d’amor extrem de Jesús.

Encara que ho sembli, els regals no surten gratis a qui els rep. D’una o altra manera has de retornar la gràcia rebuda. Si et regalen una bufanda, te l’has de posar. Si et regalen una joia, l’has de lluir i has d’acceptar la companyia de qui te l’ha regalada. Si et conviden a dinar, un altre dia hauràs de convidar tu. Però, i si algú et lliura la seva vida? En aquest cas l’única manera de correspondre-hi és lliurant recíprocament la pròpia.

Si Jesús ha donat la vida per mi, jo li he de lliurar la meva. I això, com es fa? Jesús mateix ens donava la resposta no fa gaires diumenges: “Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”. Perquè Jesús m’ha estimat, jo he d’estimar els altres i així li retorno l’amor rebut. Per això, avui que és el dia de l’eucaristia, també és el dia de la caritat. No faríem res de bo si ens limitéssim a retre culte solemne a l’eucaristia i després restéssim indiferents davant del germà que necessita el nostre auxili, el nostre amor.

El lema d’enguany ens recorda unes paraules fonamentals de Jesús per a reconèixer la relació indestriable entre el culte cristià i la caritat: “Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” (Mt 25,40).

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s