Santíssima Trinitat / B / 2021

No siguis cap quadrat (Mt 28,16-20)

Em fa l’efecte que molts cristians de bona fe, davant del misteri de la Santíssima Trinitat, podrien dir alguna cosa així: Jo ja crec que Déu és Pare, Fill i Esperit Sant, però la veritat és que tota la doctrina que ens diu que Déu són tres persones en una sola substància… ho trobo molt complicat i no veig on va a parar.

En una homilia no pretenc desentrellar el misteri, però sí mostrar la importància que té per a la nostra relació amb Déu, és a dir, la nostra vida de pregària.

Quan acabem de conèixer una persona, de seguida ens fem una idea de la seva manera de ser. Tant se val que aquesta primera idea sigui més o menys encertada, la qüestió és que començarem a tractar la persona d’acord amb la idea que ens n’hem fet.

Si continuem tractant aquesta persona i no som molt cap quadrats, segur que el nostre coneixement d’ella anirà enriquint-se i veurem transformada la primera imatge, que trobarem massa simple i potser fins i tot equivocada. Amb el temps sabrem distingir diverses facetes de la persona i de la nostra relació amb ella. D’una banda, el seu temperament, els seus valors, els seus interessos. D’altra banda, la manera com ens tracta, com es relaciona amb nosaltres. I, encara, la impressió que queda en nosaltres com a fruit d’aquesta relació.

Hi ha moltes persones que creuen en Déu a la seva manera, diuen. Això, en el fons, és ser un cap quadrat. És donar per bona la primera imatge que ens fem de Déu i no estar disposat a canviar-la. I així hi ha qui s’imagina un Déu jutge implacable, un Déu geni de la làmpada, un Déu filòsof…

Quan diem que Déu és Pare estem parlant de la seva manera de ser, estem intentant expressar amb un terme humà, per tant limitat, la immensitat de Déu, que és sobretot la font original de l’amor. Quan parlem de Déu Fill estem parlant del mateix Déu que se’ns revela, que es posa en contacte amb nosaltres, que ens tracta de tu a tu, tal com diu Jesús: “a vosaltres us he dit amics”. Quan parlem de Déu Esperit Sant, és el mateix Déu que deixa la seva empremta en nosaltres, que ens va transformant des del nostre interior.

Si mai no puc dir que he arribat a conèixer del tot una persona, si ni tan sols puc dir que em conec totalment a mi mateix, encara menys puc dir que conec i comprenc Déu. Ell sempre és més gran, superior a tot coneixement. Si Déu és la font, no puc arribar a empassar-me tota l’aigua que en brolla, però cada cop que en begui en trauré una nova satisfacció. Així hem d’entendre el misteri diví de la Trinitat: no ens el podem acabar, però ens permet conèixer i estimar Déu més i més.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s