Diumenge de Pentecosta / 2021

El nostre temps (Jn 20,19-23)

Amb l’Ascensió i la Pentecosta acaba el temps del Jesús històric i comença el temps de l’Església: aquesta és una fórmula tradicional de la fe cristiana. I el fil conductor que dona continuïtat a aquestes dues etapes de la història de la salvació és l’Esperit Sant. El mateix esperit diví que obrava per mitjà de Jesús i conferia poder de salvació a totes les seves paraules i obres ara és infós per Jesús mateix als deixebles perquè actuïn amb la seva mateixa força: “Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.

Això del “temps de l’Església” es pot entendre erròniament en un sentit triomfalista. Va haver-hi una època, a l’Edat mitjana, en què el papa i l’emperador es disputaven la supremacia sobre tota la cristiandat. Però encara avui dia hi ha qui es pensa que la missió dels cristians és arribar a dominar el món: imposar la nostra religió i la nostra moral per damunt de totes les altres i assolir l’hegemonia mundial.

Però fixem-nos que, quan Jesús ressuscitat es va presentar als deixebles, després de la salutació de la pau, els va ensenyar les mans i el costat, on restaven ben visibles les ferides de la passió. Segur que ho va fer perquè creguessin que de debò era ell, però crec que també els va voler recordar de quina manera havia acomplert la seva missió: donant la pròpia vida, no pas dominant la vida dels altres.

Cada dos per tres surten estadístiques mundials o locals sobre el nombre de batejats, de creients en les diverses religions, d’assistents a la missa dominical, d’inscrits a classe de religió… Erraríem si penséssim que l’augment o la minva d’aquests paràmetres és signe d’èxit o de fracàs en la missió que Jesús ens ha encomanat. De fet, Jesús mai no ens ha manat que tinguem èxit, com de fet ell tampoc no en va tenir, sinó que es va veure abocat al rotund fracàs de la creu.

Pentecosta inaugura el temps de l’Església, el temps en què els deixebles de Jesús gaudim del mateix Esperit que l’omplia a ell. I l’Esperit no ens portarà a fer res de diferent del que Jesús va fer. Els cristians, per tant, complim la missió que Déu mateix ens ha encomanat en bé de tot el món quan ens posem en actitud de servei i no de domini, quan acollim i no quan imposem, quan compartim i no quan competim, quan donem la vida i no quan organitzem la vida dels altres.

El dia de Pentecosta tothom sentia proclamar les grandeses de Déu en la seva pròpia llengua. En un món tan plural, el missatge de l’evangeli no és uniformitzador. L’Esperit no ens fa tots iguals sinó que crea comunió en la diversitat.

L’Esperit és vessat damunt tots els deixebles. Tots els cristians en participem. Per això el deure de compartir i viure l’evangeli allà on vivim no és un mandat que rebem del papa, del bisbe o del rector, sinó de Jesús mateix per mitjà dels sagraments del baptisme i la confirmació. Per això avui és el dia de l’apostolat seglar, que ens recorda que tots els cristians, també els laics i no solament els clergues, som apòstols, som enviats.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s