Ascensió del Senyor / B / 2021

Not the end (Mc 16,15-20)

La festa que celebrem avui no és el final d’una pel·lícula amb la càmera enfocant el cel mentre sona música romàntica i el THE END en majúscules omple la pantalla. La presència física de Jesús entre nosaltres s’ha acabat, però no pas la seva missió, que ha estat traspassada als deixebles juntament amb la força per dur-la a terme.

Fa poques setmanes, després d’una llarga malaltia viscuda amb una dignitat exemplar, ha mort Arcadi Oliveras. Ha estat un economista i activista que ha dedicat la seva vida a denunciar la perversitat inhumana del sistema econòmic i polític en què vivim. Ho ha fet sovint amb paraules escandaloses per la seva claredat i la seva coherència incontestable. Ha viscut sempre amb l’agenda plena de conferències i reunions perquè mai no ha sabut dir no a aquells que li demanaven una col·laboració desinteressada. Ha fet de la seva vida un apostolat per tal de fer arribar a tothom el missatge que no solament és possible construir el món d’una altra manera, sinó que és absolutament necessari, perquè el camí que portem ens condueix al desastre. I tot plegat ho ha fet mogut per una fe ben sincera en Jesús i ben crítica amb molts aspectes de l’Església que no reflecteixen l’esperit de l’evangeli.

No sé si l’Arcadi ha estat un sant en el sentit oficial del terme. No crec que el vegem mai als altars. Però sí que crec que és un exemple de deixeble que ha procurat dur a terme el manament que Jesús ens va deixar en pujar al cel. Això d’expulsar dimonis, parlar llenguatges nous, agafar serps, beure metzines i curar malalts, ¿què vol dir en un llenguatge d’avui? Penso que significa enfangar-se en les contradiccions i la brutícia del món present i, per la força de l’Esperit de Jesús, fer-hi brollar una vida nova que renova el món.

Si l’economia no està al servei del benestar humà sinó que s’entén com una màquina d’acumulació de riquesa, si els exèrcits no garanteixen la seguretat dels pobles sinó que són instruments d’opressió i protagonistes del negoci de la guerra, si una realitat tan íntima i sagrada com la família es converteix massa sovint en el cau secret on es perpetuen abusos i violències, si tants éssers humans germans nostres no tenen encara accés a necessitats bàsiques com l’alimentació, l’aigua potable, la sanitat o l’educació… una altra manera de viure és necessària, cal construir un món diferent. I el missatge de l’evangeli és que aquest altre món necessari és possible, encara que ens calgui fer miracles, perquè Déu ho vol. Perquè Jesús ha ressuscitat i ens ha encomanat el seu Esperit per dur a terme aquesta missió inacabada.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s