Diumenge IV de Pasqua / B / 2021

Més que bo (Jn 10,11-18)

Fa més de vint anys, quan treballava en un col·legi, un dia dinava amb els companys de feina. Una mestra, que venia d’un poble de Pirineu, explicava que tenia unes quantes vaques de llet de la seva propietat. A mi, inexpert en la matèria, se’m va acudir manifestar que trobo que les vaques són molt avorrides, que no manifesten emocions a diferència d’altres animals. Què vaig dir! Ella em va respondre tota indignada que estimava les seves vaques, que cadascuna tenia el seu nom, el seu caràcter i la seva història.

La majoria de nosaltres sabem ben poca cosa de l’ofici de pastor i de la vida de les ovelles, però no era així en temps de Jesús. Pels camins de Galilea segur que es trobava sovint amb ramats que havien sortit a pasturar, i al seu poble de Natzaret segurament els oficis més comuns eren els de pastor, pagès i obrer de la construcció.

Segur que Jesús coneixia bons i mals pastors, com també la gent que el sentia parlar. Van entendre perfectament que el bon pastor té cura de les ovelles, les coneix una per una i les defensa quan ve el llop. Segurament quan van sentir que el bon pastor dona la vida per les ovelles van pensar que això ja és ser més que bo, i que Jesús ja n’estava fent un gra massa.

Ara entenem que, en llenguatge figurat, el Senyor estava parlant de la seva relació amb nosaltres, els deixebles. Ell ens estima fins a l’extrem que ha donat la vida per nosaltres a la creu. Però el seu no és un amor filantròpic a la humanitat en general. Ell ens coneix personalment i desitja tenir amb cadascú una història única d’amistat i d’amor. Aquest diria jo que és el gran atractiu de la pregària: tenir amb Jesús una relació irrepetible, que ningú altre pot tenir per mi.

Així és l’amor de Jesús: totalment personal i totalment universal. Perquè el seu desig és que el seu ramat creixi fins que ningú no en quedi exclòs. Som una sola humanitat, i segur que l’amor de Jesús no es limita als que hem estat batejats. Ell ha donat la vida per tota la humanitat, els qui el coneixem i els qui encara no el coneixen. Tots som ja en el seu cor.

Els bisbes i els preveres, col·laboradors seus, som també ovelles del ramat de Jesús que hem estat cridades a pasturar les altres ovelles en nom de l’únic i veritable Bon Pastor. Per això no s’espera de nosaltres que siguem simplement uns gestors eficaços i uns administradors competents, sinó que transparentem les qualitats de Jesús: conèixer les ovelles, estimar-les i donar la vida per elles. Preguem perquè no manquin mai a l’Església bons pastors que tinguin cura de les ovelles del propi ramat i també de les allunyades.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s