Diumenge III de Pasqua / B / 2021

Jesús és viu (Lc 24,35-48)

Alguna vegada, parlant amb infants de catequesi, m’he adonat de la dificultat que tenim per a entendre de debò l’experiència que els evangelis ens conviden a fer de la resurrecció de Jesús.

Recordo un nen que creia en la resurrecció de Jesús però no acceptava que jo li digués que Jesús és viu. Ell em deia: no, Jesús va ressuscitar, és a dir, va tornar a la vida de manera miraculosa, però al final es va morir i va pujar al cel.

Dit d’una altra manera: potser molts cristians no tenim dificultats a admetre que Jesús és el Fill de Déu que va venir al món i va donar la vida per nosaltres; tot això és passat. I també admetem que ell ens ha obert les portes de la casa del Pare i gaudirem per sempre de la seva presència; això és futur.Però no ens passa pel cap que puguem conviure amb ell en la vida present, que ens el puguem trobar mentre esmorzem a la cuina de casa o prenent unes tapes a la terrassa d’un bar.

Aquest crec que és el missatge sorprenent de l’aparició de Jesús als deixebles. Ja havien tingut una primera aparició, ja coneixien la seva victòria sobre la mort, i segur que això els havia donat esperança després de la tristesa del Calvari. Però ara Jesús es presentava de nou sense avisar i els demanava una cosa tan prosaica com alguna cosa de menjar. I es va empassar un tall de peix a la brasa com qui esmorza uns flocs de cereals o pica unes patates braves.

I tot seguit es posa a conversar amb ells. I els canvia la vida, perquè els dona una mirada nova, més il·luminada, sobre tot el que ha passat. I els encomana la missió de ser testimonis de la seva presència en el món davant de tots els pobles, començant per Jerusalem.

No voldria convertir aquest comentari en una reflexió purament moral, com passa moltes vegades, però sí fer una invitació a anar amb els ulls oberts, i sobretot el cor, per a detectar la presència actual de Jesús entre nosaltres. Que l’eucaristia i els altres sagraments, la pregària, l’escolta de la seva Paraula no es limitin a ser un exercici nostàlgic de memòria o l’espera passiva d’un futur millor. Segur que Jesús ens espera també ara a la taula del menjador de casa, al replà de l’escala de veïns o en qualsevol cruïlla d’un carrer o de la vida. I aleshores, sense sostreure’ns al tràfec i al neguit diaris, podem experimentar també la pau del Ressuscitat i començar a tastar la seva benaurança. Deixem que segui ja des d’ara a la nostra taula, així com nosaltres esperem seure un dia al banquet del Regne etern. Fem-nos amics del Ressuscitat, deixem que comparteixi la nostra vida des d’ara sense que hàgim d’esperar la vida eterna.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s