Baptisme del Senyor / B / 2021

El batejador batejat (Mc 1,7-11)

L’any 1967 es va estrenar la pel·lícula “Endevina qui va a sopar” (Guess who’s coming to dinner), que mostra la sorpresa i la tensió que s’esdevé en una família nord-americana blanca quan la filla porta per primera vegada a sopar el seu promès, i resulta que és negre! Poques famílies deu haver-hi que no hagin viscut una situació semblant quan algun dels seus membres ha confessat la seva orientació sexual, el seu compromís polític, una addicció a les drogues, la implicació en un delicte… Quan una família descobreix la seva “ovella negra”, el moment és dolorós però pot generar un procés fecund d’eixamplament dels cors i d’estimació de l’altre tal com és o malgrat allò que ha fet.

La presentació de Jesús davant la societat jueva no va ser menys traumàtica que la del negre de la pel·lícula (Sidney Poitier) davant dels astorats Spencer Tracy i Katherine Hepburn. Joan Baptista havia creat en tot el poble una expectació immensa. Esperaven un Messies tan poderós que ni tan sols el gran profeta seria digne de deslligar-li la corretja del calçat. I tot seguit ens diu l’evangelista Marc que «per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea». Fa anys va haver-hi gent que es va sorprendre que en la nostra Catalunya tan orgullosa de la seva identitat un immigrant andalús arribés a ser president de la Generalitat. El cas de Jesús no és ben bé el mateix, però la sorpresa havia de ser semblant: ¿un aspirant a Messies podia venir de Natzaret, un poble de mala mort sense cap pedigrí?

I la primera que va fer Jesús va ser ben gruixuda. Joan havia predit que «jo us he batejat només amb aigua, ell us batejarà amb l’Esperit Sant». I resulta que la primera cosa que fa Jesús és posar-se a la cua i fer-se batejar per Joan, com un de tants. Quin efecte li havia de fer a Joan? El mateix que si el papa vingués davant meu i s’inclinés demanant la meva benedicció. El beneïdor beneït. El batejador batejat. El món de l’inrevés.

Així va ser la presentació en societat de Jesús, tan desconcertant com una sortida de l’armari. Tan inesperada però tan coherent amb tot el que va venir després. Perquè quan Jesús diu que els publicans i les prostitutes ens passaran al davant en el Regne de Déu, quan posa un samarità com a model de proïsme, quan proclama la felicitat dels pobres, quan exigeix estimar els enemics, quan afirma que hi ha primers que seran darrers i darrers que seran primers… no fa altra cosa que seguir la mateixa línia que va emprendre aquell dia que va ser batejat per Joan venint de Natzaret.

El text d’avui no ens parla de la reacció de la gent: l’anirem descobrint al llarg de tot l’evangeli. Però sí que queda molt clara la reacció divina. A Déu li va encantar el que va fer Jesús, fins al punt que el cel es va esquinçar i per l’escletxa es va esmunyir l’Esperit diví que, amb el vol alegre d’un colom, va baixar fins a Jesús. I la veu del Pare va aprovar: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut».

Convé que llegim aquesta escena de manera adequada. Segurament l’evangelista vol que, més enllà del fet concret que va passar, hi trobem una clau de lectura de tota la vida de Jesús. I per això ha de ser també una proposta d’estil de vida per a tots els que ens diem deixebles seus.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s