Jesucrist, Rei de Tot el Món / A / 2020

Regne d’amor i pau (1Co 15,20-26.28)

Hi ha qui entén el món a base de disjuntives. Platja o muntanya? Barça o Madrid? Català o espanyol? Rosses o morenes? Carn o peix?

En la segona lectura d’avui, en canvi, Adam i Crist no són dos pols oposats, sinó que Crist assumeix Adam i el supera. Tots som d’Adam, i per això tots morim. Però Crist és Déu que s’ha fet home, s’ha fet d’Adam, per a poder morir ell també i vèncer la mort des de dins. Així ens ha rescatat de l’abisme i ens ha fet seus. Ara som de Crist, i ell ens posarà en mans de Déu a l’hora que ell vindrà, quan arribi el Dia del Senyor.

Ja som ciutadans del Regne de Déu, tot i que encara no s’ha manifestat en plenitud. La mort i el pecat continuen ben presents en el nostre món. Tan presents que són evidents a tothom, mentre que Déu no n’és gens en el món d’avui. Tanmateix, hi ha uns signes d’identitat que fan palesa la nostra ciutadania celestial, la nostra pertinença al Regne de Déu: si donem de menjar al famolenc i de beure a l’assedegat, si acollim el foraster i vestim el despullat, si visitem els malalts i els presos, som del Crist.

No hi ha cap dubte que el món en què vivim no segueix els criteris del Regne i va camí d’escoltar un inapel·lable «lluny de mi, maleïts». Molts centenars de milions d’éssers humans passen fam, tot i que el món té recursos suficients per a alimentar tothom. Molts milers de persones perden la vida en cerca d’una existència millor als països desenvolupats, i els que aconsegueixen arribar-hi acaben molt sovint reclosos en camps d’internament o atrapats en unes fronteres impermeables. Vivim en una societat cada cop més dura on qui no és econòmicament productiu queda descartat, exclòs del sistema.

Això s’acabarà, així la humanitat no pot sobreviure. El mal que ara ens domina no té la darrera paraula per molt que cridi i vulgui engolir-ho tot. Així ho ha experimentat el Crist. A la creu va ser engolit per la mort, però al sepulcre va ressuscitar. Al sepulcre de Crist la mort va morir. I així esperem que succeeixi també amb tots els qui som de Crist. Encara que aquest sistema de pecat i de mort vulgui engolir-nos, el Crist regnarà. Ja està decidit. Les forces del mal no tenen res a fer. Perquè no guanyarà qui tingui més poder, més diners o més vots. Guanyarà qui hagi après a estimar, perquè l’amor ve de Déu. Perquè Déu és amor.

La força tranquil·la i dolça de l’amor és la vacuna contra totes les dolences del nostre món. Quan ens decidim a compartir en comptes de competir, a acollir en comptes d’excloure, a perdonar en comptes de castigar, el mal del món retrocedeix i anticipem la victòria del Regne de Jesucrist, que és Regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d’amor i de pau.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in Homilies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s