Diumenge XXXII de durant l’any / A / 2020

La imaginació i la paraula de Déu (1Te 4,13-18)

Pau, vint anys després de la Pasqua de Jesús, estava convençut que ja havia arribat la plenitud dels temps. Un cop obertes les portes del Regne de Déu per la mort i resurrecció de Jesús, el Senyor no havia de trigar a tornar en glòria i majestat per tal de sotmetre a Déu totes les coses i inaugurar el Regne etern. Així ho va ensenyar l’apòstol als cristians de Tessalònica, i per això aquests estaven preocupats en veure que alguns cristians morien sense haver vist encara l’arribada del Regne. ¿Com és que el Senyor permetia que morissin aquells deixebles seus pels quals havia donat la vida?

La resposta de sant Pau, en allò que és essencial, és ben vigent i consoladora també per a nosaltres: «també Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort en ell». Per això, amb tota raó, pot acabar dient «consoleu-vos els uns als altres amb aquestes paraules». És el que continuem fent quan celebrem els funerals pels difunts a l’església.

Ara bé, en la resposta de sant Pau hi ha també elements que, per dir-ho d’alguna manera, no han resistit tan bé el pas del temps. Parla de la vinguda del Senyor baixant del cel al crit d’un arcàngel i al toc de corn de Déu. I diu que, un cop ressuscitats els morts, els qui quedem en vida serem enduts amb ells pels aires, en els núvols. No sembla que Pau parli amb un llenguatge simbòlic, sinó que ell deuria imaginar-se que les coses realment un dia s’esdevindrien d’aquesta manera. Però cal que ens adonem que Pau mateix reconeix que aquest seu pensament va «d’acord amb la paraula del Senyor», però que no és estrictament paraula rebuda de Jesús. Una cosa semblant diu en un altre lloc quan mana que les dones callin a les assemblees, i quan diu als pares que és millor que no casin les seves filles, encara que no està prohibit.

Quan parlem de certes coses, sobretot del més enllà, hem de ser molt humils i reconèixer que sabem ben poca cosa de com serà. ¿Com explicar a un fetus quin món es trobarà després de néixer? ¿Com podem imaginar nosaltres què serà viure amb Déu? La nostra fe ens diu que la mort ha estat vençuda per Jesús i que podem afrontar-la amb tota confiança, perquè hi ha una vida més gran. Més enllà d’això entrem en el camp de l’especulació, que és lliure per a qui vulgui però que no ens porta enlloc. Procurem, això sí, com sant Pau, que la nostra imaginació no ens allunyi de la paraula de Déu.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in Homilies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s