Fidels Difunts / 2020

Temps de fer, temps de ser (2Co 5,1.6-10)

«El nostre cos serà destruït». Això és el que marca la nostra reacció natural davant la mort: ens esgarrifa perquè la percebem com deixar de ser.

«Però sabem que tenim al cel un altre edifici, un temple que és obra de Déu, no fet de mà d’homes, etern». Aquest coneixement, que hem rebut per mitjà de la revelació divina, transforma la nostra manera de situar-nos davant la mort: no és deixar de ser sinó arribar a ser. I no pas arribar a ser allò que, a empentes i rodolons, intentem anar construint amb el nostre esforç durant aquesta vida. Prou sabem que una crisi econòmica pot arrossegar tots els estalvis aconseguits amb una vida de treball, que una calúmnia o una difamació pot arruïnar-nos per sempre la bona fama, i fins i tot que una malaltia ens pot esborrar els records i alterar-nos la personalitat. Però podem mantenir la confiança. El que hem d’arribar a ser no depèn dels nostres mèrits o de la bona sort. És obra de Déu, i per això és etern, indestructible.

Ara és el temps de fer, de treballar amb les forces que Déu ens dona per anar construint aquest món. Ell ens ha fet col·laboradors indispensables de la seva obra. Però arribarà el temps de ser, i el que serem és molt més del que podem arribar a construir per nosaltres mateixos. Serem plenament fills de Déu, i això és ell qui ens ho concedeix.

Avui recordem els nostres difunts amb enyorança però també amb la pau i el goig que el Senyor ressuscitat transmetia als seus deixebles cada cop que els visitava. Certament la mort per a nosaltres continua essent trista perquè és un comiat. Tanmateix, en qualsevol comiat trobem consol quan sabem que la persona estimada es trobarà bé allà on va, que continuarà recordant-se de nosaltres i que un dia ens tornarem a veure. Tot això creiem que es compleix per als nostres difunts. Enlloc no es trobaran millor que a la casa del Pare. Des d’allà continuen vetllant per nosaltres i intercedint per les nostres necessitats. I un dia ens retrobarem prop de Déu i dels nostres éssers estimats, sense cap més amenaça que res no ens en pugui separar.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in Homilies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s