Tots Sants / 2020

Sants de la porta del costat (1Jn 3,1-3)

Fa uns quants dies vam rebre a casa la visita d’un bon amic. Anàvem parlant una mica de tot i de sobte va preguntar: “¿ja sabeu quan serà la canonització?” La meva resposta va ser: “home, primer ens hem de morir!” I vam esclafir a riure.

Ell sap que som devots del beat Carles de Foucauld, que aviat serà canonitzat. Però, com que no ho va dir explícitament, jo vaig fer veure que estava parlant de nosaltres. Va ser una broma, però no pas una bestiesa. La festa d’avui ens recorda que, si bé no tots serem canonitzats, tots som cridats i destinats a la santedat.

La santedat no és una mena d’heroisme moral. És una prerrogativa divina. És la resplendor de la glòria de Déu. Santedat és amor, pau, goig, vida. Som més sants com més a prop vivim de Déu perquè, així com la llum prové del sol i els objectes es tornen visibles, lluminosos, fins i tot resplendents quan la llum solar els toca de ple i hi és reflectida, així també la santedat. La santedat humana no és altra cosa que reflex i transparència de la glòria divina.

Déu ens ha creat a tots perquè arribem a viure amb ell. Ell és Pare i ens crida a casa seva. El nostre destí comú és, doncs, la santedat. Al cel no hi ha ningú que no sigui sant. Encara que no s’hagi manifestat del tot el que serem, ara ja som fills, ja formem part de la família divina. I per tant ara ja som sants, si més no en potència.

Els sants i santes canonitzats són com les grans estrelles de l’esport o de la música. Tothom els coneix i els admira. Però els que només se’ls miren des del sofà es perden el més important. L’esport o la música no són per a ser contemplats com un espectacle purament extern sinó per a ser practicats. Gaudeixes més del futbol quan de tant en tant t’animes a jugar un partidet de costellada amb els amics; gaudeixes més de la guitarra d’Eric Clapton quan un dia agafes la teva i intentes imitar-ne l’arpegi.

La humanitat no necessita milions de Michaels Jordan o de Mozarts, però si tots plegats ens dediquéssim a practicar l’esport i l’expressió artística a la mesura de les nostres possibilitats, segurament el món milloraria. Així mateix no cal que tots plegats pugem als altars, però si tots comencem a viure des d’ara l’esperit de les benaurances el món farà un tomb impressionant i en podrem dir de veritat el Regne de Déu. El papa Francesc parla sovint dels sants de la porta del costat. Aquests són els sants que celebrem avui, els que no tenen cap dia de l’any assignat per a celebrar la seva festa però gaudeixen de la participació en la vida divina. Que aquesta santedat sigui també la nostra gran aspiració en el camí de la vida.

Jordi Vila Borràs

By jordivilaborras Posted in Homilies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s