Diumenge XX de durant l’any / A / 2017

Jesús es deixa corregir (Mt 15,21-28)

En assumir la naturalesa humana, el Fill de Déu va autolimitar l’omnipotència de què gaudia com a Déu. Jesús no era un monstre que ho sabia tot. El seu cervell humà va anar madurant i connectant-se amb l’entorn com fan tots els cervells, i Jesús al seu temps va haver d’aprendre a parlar, a caminar, a llegir i tantes altres coses com fem tots. Segur que Jesús no sabia res d’ordinadors o de futbol, per posar dos exemples evidents de realitats que en el seu temps no existien.

Ell era el Fill de Déu des de tota l’eternitat, però segur que en tant que home la seva autoconsciència també va anar madurant. Així sembla indicar-ho l’escena del seu baptisme al Jordà, quan sent la veu del cel que l’anomena Fill estimat, i tot seguit comença la seva activitat pública. Això no vol dir que abans estigués equivocat pel que fa a la seva identitat, sinó que, com ens passa a tots, en va anar prenent consciència progressivament.

L’evangeli d’avui ens mostra un exemple diàfan de com Jesús es deixa corregir i canvia la seva postura en un aspecte important de la seva missió. Per mitjà del diàleg amb una dona cananea, aprèn que els estrangers han de ser destinataris també de la gràcia del Regne de Déu.

Segur que, per la formació religiosa rebuda, Jesús tenia molt clar que la seva missió passava per l’anunci de l’evangeli dins les fronteres del poble d’Israel, i que la conversió d’aquest comportaria l’expansió universal de la bona notícia. La dona cananea no contradiu directament aquest punt de vista: de fet, reconeix Jesús com a fill de David, un títol que el situa dins la tradició hebrea. Però demana ajuda concreta per a la seva filla que pateix i que no pot esperar una eventual conversió de tots els jueus. Ella necessita ja la misericòrdia divina, i Jesús no s’hi pot negar. Aquí Jesús fa de bon samarità: s’atura en el camí per tal de socórrer aquesta desconeguda que necessita una ajuda immediata. Davant de la urgència, no hi ha excuses ni prejudicis que valguin.

Quina gran lliçó per als nostres egos inflats! Jesús es deixa corregir. En això es manifesta també el seu amor i obertura als altres. Que n’és, això, de necessari també en la vida política. Els polítics que més admiro són els que escolten els arguments i aportacions de tothom i busquen l’acord amb una actitud inclusiva. Quina falta ens fan!

Jordi Vila Borràs

Anuncis
By jordivilaborras Posted in Homilies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s